- Absiteria: Absència de veu per histèria.
- Acalculia: Trastorn de varietat variable en l'ús dels nombres i en la realització de les operacions aritmètiques elementals. Va des de la dificultat de llegir i escriure nombres fins a la d'explicar i resoldre problemes.
- Acalculia: Trastorn de varietat variable en l'ús dels nombres i en la realització de les operacions aritmètiques elementals. Va des de la dificultat de llegir i escriure nombres fins a la d'explicar i resoldre problemes.
- Acatafasia: Alteració de la sintaxi del llenguatge per lesió cerebral.
- Acatagrafia: Impossibilitat d'escriure oracions gramaticals.
- Acatalepsia: Impossibilitat de conceptualització.
- Acatamatesia: Pèrdua de la comprensió del llenguatge.
- Acatanoesis: Impossibilitat de comprendre o autocomprendres.
- Acusia: Sensibilitat auditiva.
- Acusticofobia: Temor als sorolls.
- Adiadococinesia: Alteració del parla en la qual la paraula és lenta i arrossegada (és com si el malalt mastegués les paraules i després escopís).
- Afàsia: Impossibilitat de traduir el pensament en paraules.
- Afemia: Pèrdua de parla per por o per passió.
- Afonia: Pèrdua total de la veu.
- Afteuxia: Incapacitat de produir sons articulats.
- Agitofasia: Excessiva rapidesa del parla amb omissió inconscient de paraules o síl·labes.
- Aglosia: Falta de llengua.
- Agrafia: Impossibilitat d'expressar el pensament per escrit a causa d'una lesió cerebral.
- Agramalogía: Llenguatge incoherent.
- Alexia: Incapacitat total per a la lectura.
- Anaidia: Impossibilitat d'emetre la veu.
- Anartria: Falta d'articulació oral.
- Betacisme: Impossibilitat d'articular la /b/.
- Bradifasia: Parla lenta.
- Bradilexia: Lentitud en la lectura.
- Cacofonia: Vici de dicció que consisteix en l'augment o repetició d'unes mateixes síl·labes o lletres.
- Cacofrasia: Alteració de l'articulació del llenguatge.
- Cacografía: Escriptura viciosa contra les normes d'ortografia.
- Acatamatesia: Pèrdua de la comprensió del llenguatge.
- Acatanoesis: Impossibilitat de comprendre o autocomprendres.
- Acusia: Sensibilitat auditiva.
- Acusticofobia: Temor als sorolls.
- Adiadococinesia: Alteració del parla en la qual la paraula és lenta i arrossegada (és com si el malalt mastegués les paraules i després escopís).
- Afàsia: Impossibilitat de traduir el pensament en paraules.
- Afemia: Pèrdua de parla per por o per passió.
- Afonia: Pèrdua total de la veu.
- Afteuxia: Incapacitat de produir sons articulats.
- Agitofasia: Excessiva rapidesa del parla amb omissió inconscient de paraules o síl·labes.
- Aglosia: Falta de llengua.
- Agrafia: Impossibilitat d'expressar el pensament per escrit a causa d'una lesió cerebral.
- Agramalogía: Llenguatge incoherent.
- Alexia: Incapacitat total per a la lectura.
- Anaidia: Impossibilitat d'emetre la veu.
- Anartria: Falta d'articulació oral.
- Betacisme: Impossibilitat d'articular la /b/.
- Bradifasia: Parla lenta.
- Bradilexia: Lentitud en la lectura.
- Cacofonia: Vici de dicció que consisteix en l'augment o repetició d'unes mateixes síl·labes o lletres.
- Cacofrasia: Alteració de l'articulació del llenguatge.
- Cacografía: Escriptura viciosa contra les normes d'ortografia.
- Catafasia: Desordre del llenguatge en el qual s'expressa constant o repetidament la mateixa paraula o frase.
- Cecejar: Pronunciar la /s/ com a /z/.
- "Checheo": Substitució de l'articulació de la /s/ per /ch/.
- Cofosis: Sordera total.
- Criptolalia: Parla que no es comprèn si no es coneix el codi.
- Cecejar: Pronunciar la /s/ com a /z/.
- "Checheo": Substitució de l'articulació de la /s/ per /ch/.
- Cofosis: Sordera total.
- Criptolalia: Parla que no es comprèn si no es coneix el codi.
- Dactilología: Art de comunicar-se per mitjà de signes amb les mans i dits.
- Deltacisme: Articulació defectuosa de la /d/.
- Diastemastoglosia: Divisió de la llengua en dues meitats.
- Diftongia: Producció simultània de dos tons de veu.
- Diglòssia: Llengua doble o bífida.
- Disartria: Dificultat d'articular correctament.
- Diftongia: Producció simultània de dos tons de veu.
- Diglòssia: Llengua doble o bífida.
- Disartria: Dificultat d'articular correctament.
- Disartrofonia: Desordres de la veu, ressonància i articulació amb bases neurològiques.
- Discalculia: Pertorbació en l'aprenentatge del càlcul.
- Disfasia: Debilitació o pèrdua de formació de les associacions verbals per disminució de la integritat mental a causa de malaltia o trauma.
- Disfemia: És el defecte de locució constituït per la repetició de síl·labes o la dificultat de pronunciar algunes d'elles portant amb si una aturada de la fluïdesa verbal.
- Disglosia: Trastorn en l'articulació de fonemes produïts per anomalies o lesions orgàniques dels òrgans perifèrics del parla. Es denominen: labial, dental, lingual, mandibular i paletal.
- Disgrafía: Escriptura deficient.
- Dislalia: En general, es denomina així qualsevol trastorn en l'adquisició del llenguatge o articulació del parla.
- Dislèxia: El terme fa referència a una multiplicitat de símptomes, causes, enfocaments reeducatius, etc., en relació amb els trastorns de l'aprenentatge normal de la lectura.
- Ecfonema: Elevació de la veu amb violència.
- Ecoacusia: Sensació subjectiva d'audició d'un ressò després d'un estímul auditiu.
- Ecolalia: Repetició en ressò, per un subjecte, de paraules i frases pronunciades davant d'ell.
- Embolexia: Afegir a la lectura fonemes o síl·labes no escrites.
- Enantiolalia: Trastorn del llenguatge en el qual s'empren constantment paraules contradictòries.
- Estentóreo: La veu molt alta i sorollosa.
- Eufonia: Estat òptim de tensió muscular en relació amb l'acció, el moviment o el gest que l'individu es proposa.
- Ficisme: Articulació defectuosa de la /f/.
- Fonema: Unitat de la segona articulació del signe lingüístic.
- Fonofobia: Temor a parlar en veu alta.
- Fonopatia: Alteracions de la veu en general.
- Grafema: Unitat mínima d'escriptura.
- Grafomania: Tendència obsessiva a escriure.
- Graforrea: Escriptura sense sentit.
- Hemifonia: Debilitat de la veu.
- Discalculia: Pertorbació en l'aprenentatge del càlcul.
- Disfasia: Debilitació o pèrdua de formació de les associacions verbals per disminució de la integritat mental a causa de malaltia o trauma.
- Disfemia: És el defecte de locució constituït per la repetició de síl·labes o la dificultat de pronunciar algunes d'elles portant amb si una aturada de la fluïdesa verbal.
- Disglosia: Trastorn en l'articulació de fonemes produïts per anomalies o lesions orgàniques dels òrgans perifèrics del parla. Es denominen: labial, dental, lingual, mandibular i paletal.
- Disgrafía: Escriptura deficient.
- Dislalia: En general, es denomina així qualsevol trastorn en l'adquisició del llenguatge o articulació del parla.
- Dislèxia: El terme fa referència a una multiplicitat de símptomes, causes, enfocaments reeducatius, etc., en relació amb els trastorns de l'aprenentatge normal de la lectura.
- Ecfonema: Elevació de la veu amb violència.
- Ecoacusia: Sensació subjectiva d'audició d'un ressò després d'un estímul auditiu.
- Ecolalia: Repetició en ressò, per un subjecte, de paraules i frases pronunciades davant d'ell.
- Embolexia: Afegir a la lectura fonemes o síl·labes no escrites.
- Enantiolalia: Trastorn del llenguatge en el qual s'empren constantment paraules contradictòries.
- Estentóreo: La veu molt alta i sorollosa.
- Eufonia: Estat òptim de tensió muscular en relació amb l'acció, el moviment o el gest que l'individu es proposa.
- Ficisme: Articulació defectuosa de la /f/.
- Fonema: Unitat de la segona articulació del signe lingüístic.
- Fonofobia: Temor a parlar en veu alta.
- Fonopatia: Alteracions de la veu en general.
- Grafema: Unitat mínima d'escriptura.
- Grafomania: Tendència obsessiva a escriure.
- Graforrea: Escriptura sense sentit.
- Hemifonia: Debilitat de la veu.
- Hipoacusia: Disminució de la sensibilitat auditiva.
- Hipolalia: Pobresa del llenguatge.
- Holoagrafía: Pèrdua absoluta de la facultat d'escriure.
- Idiofonia: Veu pròpia de cada persona.
- Idioglosia: Parla tan inintel·ligible que sona com un idioma estranger (parla inventada pel malalt).
- Jotacisme: Articulació defectuosa de la /j/.
- Kappacisme: Articulació defectuosa del fonema /k/ (ca, co, cu, que, qui).
- Llavi leporí: Fissura congènita del llavi superior.
- Lalació: Balboteig del nen que està començant l'articulació del parla.
- Laleo: Repetició contínua d'un únic so.
- Laliatria: Estudi i tractament dels trastorns del llenguatge.
- Lalofobia: Temor obsessiu a parlar.
- Lalopatía: Qualsevol trastorn del llenguatge.
- Lalopedia: Correcció del parla.
- Laloplegia: Paràlisi dels òrgans del parla.
- Lambdacisme: Impossibilitat d'articular correctament el fonema /l/.
- Legastenia: Dificultat per llegir.
- Leisme: Defecte de l'articulació de /ll/ que s'articula com /i/.
- Llenguatge: És un sistema de comunicació estructurat producte d'una activitat nerviosa complexa que permet l'expressió dels estats afectius o psíquics.
- Logagnosia: Impossibilitat d'expressar idees per mitjà del parla.
- Logopeda: especialista que tracta de prevenir, investigar i tractar els trastorns de la veu, la parla i el llenguatge oral, escrit i gestual.
- Macroglosia: Augment patològic en espessor o en longitud de la llengua.
- Metalalia: Pronunciació invertida.
- Monema: Unitat de la primera articulació del signe lingüístic mínim que no es pot descompondre en uns altres i que constitueixen l'estructura interna de la paraula.
- Mudesa: Privació del parla.
- Mutisme: Incapacitat total per a l'expressió verbal, bé sigui congènita o adquirida, transitòria o permanent.
- Neolalia: Utilització de paraules inventades per la persona que parla. Pot ser símptoma de trastorn mental.
- Nunació: So nasal de les paraules. Ocupació abusiva dels sons en /n/.
- Onirofonia: Parlar durant el somni.
- Onomatopoyesis: Formació o creació de paraules sense significat.
- Optacon: Màquina de lectura amb sortida tàctil o acústica (reconeixement òptic de caràcters).
- Optòfon: Instrument que transforma les ones lluminoses en sonores i pel qual els cecs poden distingir la llum de la claredat.
- Osteòfon: Pròtesi auditiva que utilitza l'audició per via òssia.
- Paraules parany: Les empleades en certes proves de lectura labial per fixar l'atenció del nen obligant-li a lluitar contra els automatismes.
- Paligemia: Repetició del principi de les frases.
- Palinlexia: Llegir de dreta a esquerra.
- Pedolalia: Parla infantil.
- Jotacisme: Articulació defectuosa de la /j/.
- Kappacisme: Articulació defectuosa del fonema /k/ (ca, co, cu, que, qui).
- Llavi leporí: Fissura congènita del llavi superior.
- Lalació: Balboteig del nen que està començant l'articulació del parla.
- Laleo: Repetició contínua d'un únic so.
- Laliatria: Estudi i tractament dels trastorns del llenguatge.
- Lalofobia: Temor obsessiu a parlar.
- Lalopatía: Qualsevol trastorn del llenguatge.
- Lalopedia: Correcció del parla.
- Laloplegia: Paràlisi dels òrgans del parla.
- Lambdacisme: Impossibilitat d'articular correctament el fonema /l/.
- Legastenia: Dificultat per llegir.
- Leisme: Defecte de l'articulació de /ll/ que s'articula com /i/.
- Llenguatge: És un sistema de comunicació estructurat producte d'una activitat nerviosa complexa que permet l'expressió dels estats afectius o psíquics.
- Logagnosia: Impossibilitat d'expressar idees per mitjà del parla.
- Logopeda: especialista que tracta de prevenir, investigar i tractar els trastorns de la veu, la parla i el llenguatge oral, escrit i gestual.
- Macroglosia: Augment patològic en espessor o en longitud de la llengua.
- Metalalia: Pronunciació invertida.
- Monema: Unitat de la primera articulació del signe lingüístic mínim que no es pot descompondre en uns altres i que constitueixen l'estructura interna de la paraula.
- Mudesa: Privació del parla.
- Mutisme: Incapacitat total per a l'expressió verbal, bé sigui congènita o adquirida, transitòria o permanent.
- Neolalia: Utilització de paraules inventades per la persona que parla. Pot ser símptoma de trastorn mental.
- Nunació: So nasal de les paraules. Ocupació abusiva dels sons en /n/.
- Onirofonia: Parlar durant el somni.
- Onomatopoyesis: Formació o creació de paraules sense significat.
- Optacon: Màquina de lectura amb sortida tàctil o acústica (reconeixement òptic de caràcters).
- Optòfon: Instrument que transforma les ones lluminoses en sonores i pel qual els cecs poden distingir la llum de la claredat.
- Osteòfon: Pròtesi auditiva que utilitza l'audició per via òssia.
- Paraules parany: Les empleades en certes proves de lectura labial per fixar l'atenció del nen obligant-li a lluitar contra els automatismes.
- Paligemia: Repetició del principi de les frases.
- Palinlexia: Llegir de dreta a esquerra.
- Pedolalia: Parla infantil.
- Quequesa: Parla amb pronunciació entretallada i repetint les síl·labes o paraules o bé amb passos tònics.
- Quirologia: Llenguatge gestual.
- Reseamusia: Pèrdua de l'entonació correcta en la parla pròpia.
- Rotacisme: Articulació defectuosa del fonema /r/; /rr/.
- Seseig: Pronuciación de la /z/ com a /s/.
- Sigmatisme: Impossibilitat d'articular el fonema /s/.
- Sordesa: Disminució o pèrdua de l'audició.
- Tactòfon: Aparell que possibilita la comunicació a distància amb les persones sord-cegues utilitzant el codi morse.
- Tetacisme: Articulació incorrecta de la /t/.
- Veu: So originat en la laringe o en la faringe, modificat per les cavitats de ressonància i que se sent a l'exterior dels llavis.
- Xenoglosia: Parla amb accent estranger.
- Xiuxiuejar: Parlar a una persona a cau d'orella davant d'unes altres.
- Rotacisme: Articulació defectuosa del fonema /r/; /rr/.
- Seseig: Pronuciación de la /z/ com a /s/.
- Sigmatisme: Impossibilitat d'articular el fonema /s/.
- Sordesa: Disminució o pèrdua de l'audició.
- Tactòfon: Aparell que possibilita la comunicació a distància amb les persones sord-cegues utilitzant el codi morse.
- Tetacisme: Articulació incorrecta de la /t/.
- Veu: So originat en la laringe o en la faringe, modificat per les cavitats de ressonància i que se sent a l'exterior dels llavis.
- Xenoglosia: Parla amb accent estranger.
- Xiuxiuejar: Parlar a una persona a cau d'orella davant d'unes altres.
